Barranc de la Fou
2 agost 2008
Al final , desprès d’un cert temps (aproximadament uns 6 mesos) varem decidir que el dissabte aniríem a fer la Fou.
Sortim de Xerta direcció la Sénia, passant pel pantà d’ Ulldecona i ens dirigim cap l’àrea de lleure de la fou, cinc barranquers: tres de Tivenys, un d’ Aldover i un xertolí (aquesta vegada semblava que l’Assut era de Tivenys).
Ens repartim el material i comencem a caminar per la pista en direcció al barranc, el qual s’entrava pel costat d’una bassa, desprès de caminar una bona estona carregats com mules per fi arribem a la famosa bassa, en posem el material i cap a dins.
Desprès de fer un parell de ràpels arribem al següent i ens trobem dos opcions:
a) Rapelar fins a l’aigua, o saltar.
b) Usar un passamà que hi havia instal·lat.
Desprès de pensar-ho, lo “maestro” i la companya de Tivenys decideixen usar el passamà , els altres tres restants salten a l’aigua.
Per fi arribem al ràpel de 30 i comença a baixar lo “crack” del climbing, i a mitant ràpel... Ostres si la corda no arriba fins a baix !!!!!!! (“la culpa se li dona a Joanjo, mes conegut com lo xiquet de Palma, per donar les mides errònies de la corda, la qüestió es ho va pagar ell) a mitant paret esta el ràpel fraccionat, baixa el “maestro” i muntem el ràpel i llavors cap avall.
Uns quants ràpels mes i fem cap a un altre passamà , una mica mes avall trobem una bassa digna de foto, (ja la veureu) amb aigua corrent pels costats, una passada, continuem el camí i en cinc minuts sortim fora del barranc.
Comencem a fer el retorn i en un moment en presentem al cotxe i direcció cap al pantà on parem a fer una cervesa, i cap a casa.
totes les fotos a http://picasaweb.google.com/climbingxerta/BarrancDeLaFou#
2 agost 2008
Al final , desprès d’un cert temps (aproximadament uns 6 mesos) varem decidir que el dissabte aniríem a fer la Fou.
Sortim de Xerta direcció la Sénia, passant pel pantà d’ Ulldecona i ens dirigim cap l’àrea de lleure de la fou, cinc barranquers: tres de Tivenys, un d’ Aldover i un xertolí (aquesta vegada semblava que l’Assut era de Tivenys).
Ens repartim el material i comencem a caminar per la pista en direcció al barranc, el qual s’entrava pel costat d’una bassa, desprès de caminar una bona estona carregats com mules per fi arribem a la famosa bassa, en posem el material i cap a dins.
Desprès de fer un parell de ràpels arribem al següent i ens trobem dos opcions:
a) Rapelar fins a l’aigua, o saltar.
b) Usar un passamà que hi havia instal·lat.
Desprès de pensar-ho, lo “maestro” i la companya de Tivenys decideixen usar el passamà , els altres tres restants salten a l’aigua.
Per fi arribem al ràpel de 30 i comença a baixar lo “crack” del climbing, i a mitant ràpel... Ostres si la corda no arriba fins a baix !!!!!!! (“la culpa se li dona a Joanjo, mes conegut com lo xiquet de Palma, per donar les mides errònies de la corda, la qüestió es ho va pagar ell) a mitant paret esta el ràpel fraccionat, baixa el “maestro” i muntem el ràpel i llavors cap avall.
Uns quants ràpels mes i fem cap a un altre passamà , una mica mes avall trobem una bassa digna de foto, (ja la veureu) amb aigua corrent pels costats, una passada, continuem el camí i en cinc minuts sortim fora del barranc.
Comencem a fer el retorn i en un moment en presentem al cotxe i direcció cap al pantà on parem a fer una cervesa, i cap a casa.
totes les fotos a http://picasaweb.google.com/climbingxerta/BarrancDeLaFou#
Bernat.
